Els alumnes catalans tindran més hores de matemàtiques i anglès el curs que ve

Font: 
La Vanguardia
Data: 
dimarts, 3 febrer, 2015

Rigau modifica els currículums de primària i secundària i fa una adaptació “light” de la Lomce.

Maite Gutiérrez (La Vanguardia - 03/02/2015)

Els alumnes catalans faran més matemàtiques i anglès a partir del proper setembre. En primària es donaran quatre hores setmanals de matemàtiques en tots els cursos en lloc de tres, com fins ara. Aquest any ja s’han augmentat les classes d’aquesta matèria en 1r, 3r i 5è de primària, els cursos en els quals s’ha començat a implantar la Lomce. Tot i això, el canvi no té a veure amb la nova llei d’educació, assenyalen des del Departament d’Ensenyament.

 

La llei Wert no marca la quantitat d’hores per a cada matèria i si s’haguessin mantingut les classes com fins ara, ja es compliria amb la normativa estatal, que fixa en un 50% el temps destinat a les matèries troncals, entre les quals s’inclouen les matemàtiques. En total, les escoles de primària hauran de donar 840 hores d’aquesta assignatura, que els mestres podran distribuir com creen convenient.

 

Els estudiants de 3r d’ESO també donaran una hora setmanal més de matemàtiques el pròxim curs. Fa tres anys Ensenyament ja va augmentar el pes de la matèria en 2n i 4t de secundària, però la conselleria dirigida per Irene Rigau no està satisfeta amb els resultats que obtenen els alumnes en les avaluacions de final de curs. “Falla l’àrea de geometria”, afirmen. Les proves de 6è de primària, les de 4t d’ESO i l’informe Pisa assenyalen que els estudiants de Catalunya tenen problemes en aquesta part de les matemàtiques. “Els professors ens diuen que els falta temps per donar aquests continguts i aprofundir en ells”, ha assenyalat la consellera. Les matemàtiques s’incrementaran en detriment de les hores de lliure disposició dels centres.

 

Ensenyament inclourà aquests canvis dins dels nous currículums de primària i secundària, el tràmit de la qual ha aprovat avui el Consell de Govern de la Generalitat. Rigau espera tenir llestos els textos definitius abans que acabi l’actual curs, encara que ja ha començat a divulgar els canvis entre el professorat. Aquest matí un grup de directors, caps d’estudis i inspectors d’educació de Terres de l’Ebre ha rebut les novetats en un curs programat per la conselleria. Les formacions continuaran fins al març per tot Catalunya.

 

A part de les matemàtiques, Ensenyament també augmentarà les classes d’anglès, però sol en l’ESO. Els centres hauran de donar 35 hores anuals més, i seran ells els que decideixin a quins cursos les destinen. La conselleria fomentarà que els instituts donin alguna matèria o activitat no lingüística en anglès, perquè l’objectiu final és que els alumnes acabin l’educació obligatòria amb un nivell de llengua estrangera equivalent al B1.


Aquest curs un 52% dels centres ja fa classes en anglès, a part de l’assignatura de llengua, quan l’any passat només ho feien un 42%. Ensenyament s’ha proposat que, en uns anys, el 12% del currículum es doni a llengua estrangera a totes les escoles i instituts.

 

Una Lomce descafeïnada


Els currículums recullen alguns dels canvis que introdueix la Lomce, i que l’any que ve ja s’aplicarà en tota la primària i en 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Tot i això, Rigau ha planejat un desenvolupament “light” de la Lomce. “Complim administrativament amb la llei però preservem el model català”, ha assenyalat la consellera.

 

Els alumnes sí que triaran entre religió o una assignatura alternativa, tal com estableix la llei Wert. Aquesta alternativa inclourà continguts de cultura religiosa, filosofia, els mites grecs i ètica.

 

Les proves per comprovar el nivell dels alumnes es passaran en 3r de primària, així com revàlides en 6è curs i 4t d’ESO –aquí el Ministeri d’Educació té molts dubtes sobre com aplicarà els exàmens-. Tot i això, Ensenyament continuarà organitzant les etapes educatives per cicles, obligarà a mantenir l’assignatura de música i plàstica –la Lomce la relega assignatura optativa- i la de Tecnologia en ESO –amb la llei Wert també passa a optativa-.

 

En 3r de l’ESO tots els estudiants rebran les mateixes classes de matemàtiques –la llei Wert permet triar entre unes matemàtiques difícils per als que vulguin estudiar batxillerat i altres de més fàcils per als quals vagin a FP-. I en 4t curs tots els centres hauran d’oferir una doble via perquè els estudiants puguin cursar tant batxillerat com FP.

 

La Lomce obliga a triar entre una i una altra via en l’últim curs de secundària, una cosa que a Rigau no li agrada. “Què ocorre si un alumne elegeix batxillerat i en primer es dóna compte que s’ha equivocat i vol fer FP? Doncs que tal com està dissenyada la Lomce no podria fer-ho”, ha assenyalat en més d’una ocasió la consellera. Per això els alumnes podran cursar aquesta doble via i així poder presentar-se a les revàlides de batxillerat i formació professional. Tindran les dues possibilitats.

 

Un altre dels aspectes que consolida el nou currículum són els programes d’aprenentatge i servei, en els quals els alumnes d’ESO hauran de prestar serveis a la comunitat, i els coneixements digitals.

 

En general, Ensenyament aposta per basar l’aprenentatge en les competències, no només en els continguts. “Els alumnes han d’aprendre coses, però també han de saber utilitzar-les i aplicar-les”, ha assenyalat Rigau. Els professors hauran de treballar amb aquest enfocament.